I en el pròxim número...
El món a l'inrevés
Imagina’t una situació: un país pobre, tan pobre que han
de menjar les arrels i plantes que creixen al seu voltant per a sobreviure.
A més a més, diuen que aquestes plantes els treuen la gana i els
donen energia! Perfecte, poden sortir a caçar dies i dies sense res més
que una mica de Hoodia, la seva planta màgica....
I ara imagineu-vos un país ric, un país que ha estat desenvolupant
tot tipus de tecnologia i productes per a adaptar-se al medi. Fins que arriba
un moment en què els rics perden el món de vista i es passen tot
el dia produint i menjant, tant que es converteixen en persones obeses i malaltes.
Tenen tantes màquines fent el treball físic, que ells ja gairebé
no es mouen, i mengen tant que cada vegada necessiten menjar més...
Un dia descobreixen que gairebé a l’altra punta del planeta existeix
una planta màgica, una planta que els lliurarà de l’esclavitud
de la seva golafreria....
Com ho faran els habitants del país pobre per a protegir-se d’una
propera visita que promet ser devastadora?
Com ho faran els pobladors del país ric per a poder identificar la planta?
Ben aviat ho sabreu!!
Els indígenes i els drets d'autor:
Un coneixement lliure i compartit no està renyit amb el reconeixement
de l'aportació (i propietat intel·lectual) dels pobles indígenes.
Un fàrmac en desenvolupament extret d'una planta originària del
sud d'Àfrica, i utilitzada tradicionalment per uns dels primers pobladors
de la zona, els bosquimans, sembla que pot ser efectiu com a inhibidor de la
gana, i per tant, de l'obesitat. L'obesitat és un problema de salut molt
preocupant, especialment als Estats Units. La planta és un cactus, anomenat
pels botànics Hoodia.
Els primers usuaris, els bosquimans, encara intenten moure's pel sud d'Àfrica
segons les seves costums ancestrals. I les farmacèutiques
Phytopharm
i Pfizer estan treballant en la comercialització del fàrmac.
Tant de bo serveixi per lluitar contra l'obesitat i la bulímia. Però
Survival, una ONG de defensa dels drets dels pobles indígenes, s'alegra
especialment del fet que després d'un procés judicial, promogut
per advocats i organitzacions defensores dels drets d'aquest poble indígena,
ha aconseguit que la tribu rebi un reconeixement, i el que se'n derivi, d'alguna
cosa així com propietat intel·lectual o drets d'autor. Les organitzacions
que treballen en aquest àmbit, especialment Survival, que imaginem també
partidàries d'un coneixement estès, lliure i compartit, són
sobretot partidàries del reconeixement de l'aportació de coneixement
que els indígenes, en aquest cas els bosquimans, fan i han fet a la societat.
La planta ha estat usada des de fa milers d'anys pels (ara reconeguts) descobridors,
per treure la gana durant els seus moviments nòmades pel sud del continent
africà. Les farmacèutiques que hi treballen tenen registrades
patents de productes derivats de la planta, i una perspectiva de negoci de milions
de dòlars, segons Obesity
Meds and Research . Amb una dosi d'humor britànic, les multinacionals
farmacèutiques han al·legat, durant el procés, que en un
principi no van atorgar els drets d'autor als ara ja "propietaris intel·lectuals",
perquè pensaven que s'havien "extingit".
El Consell per a la Recerca Científica i Industrial de Sud-àfrica,
que va atorgar els drets de comercialitzar els derivats de la planta, ha reconegut
part de les emandes dels representants dels bosquimans, ja que consideren que
els han "robat" el seu coneixement tradicional. És un dels
primers casos de reconeixement de l'autoria indígena" del descobriment.
Els bosquimans
poden rebre algun pagament a canvi dels seus coneixements. Expliquen que
"en
el passat era la norma explotar el nostre coneixement i cultura, però
ara...".
